摘要：El present treball proposa una reflexió sobre la relació entre el sistema d'ensenyament -aprenentatge i el grau de presencialitat prenent com punt de partida l'experiència desenvolupada en tres assignatures obligatòries de la llicenciatura de Ciències Actuarials i Financeres (CAF) de la Universitat de Barcelona: Matemàtica Actuarial Vida (MAV), Matemàtica Actuarial No Vida (MANV) i Anàlisi Numèrica (AN). Totes són assignatures obligatòries en la llicenciatura i consten de 9 crèdits en el cas de les dues primeres (6 teòrics i 3 pràctics) i de 6 crèdits en Anàlisi Numèrica (3 teòrics i 3 pràctics). La implantació d'un sistema d'avaluació continuada a partir del curs 2004-05 ha suposat un canvi d'enfocament del procés d'ensenyament -aprenentatge que ha afectat tant al professorat implicat com a l'alumnat, i s'ha basat en el control de l'assistència de l'estudiant, en la valoració conjunta teoria - pràctica, en el treball en grup i en el portfoli docent com eines de treball de l'estudiant i d'avaluació per al professor. A partir del curs 2007-08 la Universitat de Barcelona estableix un canvi en les normes reguladores de l'avaluació i de la qualificació dels aprenentatges, llavors l'avaluació serà continuada com norma general. A causa de aquest canvi i a la valoració que havien realitzat els alumnes respecte al sistema d'avaluació continuada aplicat en cursos anteriors, mitjançant la realització d'enquestes d'opinió, es pren la decisió d'introduir modificacions en aquest sistema. Al finalitzar el primer semestre del curs 2007-08 s'analitzen com han afectat aquests canvis en els resultats acadèmics i ens plantegem l'enfocament que cal donar a aquestes assignatures que, a causa de ls seus continguts, exigeixen un alt grau de presencialitat dels alumnes. Degut al fet que molts estudiants estan compaginant treball i estudis, els professors implicats es plantegen si seria convenient tendir cap a un nou sistema d'ensenyament -aprenentatge en el qual el grau de presencialitat requerit no fos tan elevat.
