摘要：La presència grega al litoral mediterrani de la península Ibèrica és un fenomen que podem resseguir des d’època arcaica fins al començament de l’època romana. Tot i que els primers contactes comercials grecs amb l’occident podrien datar ja del segle viii aC, no és fins al segle vi aC, amb les fundacions de Massàlia i d’Empòrion, quan les navegacions focees comencen a intensificar-se al nord-est i al llevant peninsular. Al llarg del segle v aC, els contactes comercials grecs amb el món ibèric i el paper d’Empòrion es van consolidant, fins a arribar a tenir un moment àlgid durant el segle iv, quan els productes grecs s’estenen massivament pel litoral en coincidència amb un auge del comerç púnic i una major implantació grega en el territori amb les fundacions massaliotes d’Alonis i Hemeroskopeion (conegudes només per les fonts) i de Rhode, que durant el segle iii exportarà les seves pròpies produccions ceràmiques.
