摘要：L’objectiu d’ aquest article és analitzar l’evolució dels adverbis demostratius de lloc del català i l’espanyol. Les principals preguntes que es plantegen en aquest treball són les següents: (i) per què els sistemes díctics binaris i ternaris mostren sovint una certa inestabilitat i diacrònicament els sistemes binaris es converteixen a vegades en ternaris (com s’esdevingué en el català i l’espanyol antics) o, a l’inrevés, els ternaris passen a ser binaris (com en el llatí tardà i en el català durant l’edat moderna); (ii) si allò més habitual i esperable és que els díctics assumeixin valors anafòrics, per què en el cas de l’adverbi aquí del català i l’adverbi ahí de l’espanyol es produí el procés invers; (iii) quin paper juguen en aquests canvis les relacions funcionals i formals que s’estableixen dins els paradigmes de demostratius nominals i adverbials de cada llengua.
