摘要：La intenció del present article és mostrar processos socials locals en coexistència amb les realitats postmodernes globals, on sembla que persisteix una lògica egocèntrica i hiperespecialitzada irreversible. Aquesta idea parteix d’observar la pervivència i la renovació de solidaritats tradicionals en espais que es consideren globalitzats, però en els quals persisteixen o es recuperen teixits socials històrics on la memòria col·lectiva actua com a resistència cultural. En aquest context, s’hi analitzen, a través de l’observació participant, dos tianguis localitzats a l’àrea purhepecha i protagonitzats per la comunitat purhe: el tianguis del Santuario, a la ciutat de Páztcuaro, i el mojtakuntani o tianguis regional purhepecha, desenvolupat per les poblacions properes al llac de Pátzcuaro (Estat de Michoacán, Mèxic). Els tianguis són mercats públics que han estat considerats aquí com a espais d’intercanvi i que tenen la particularitat que l’activitat econòmica d’adquisició de béns es realitza a través de la permuta, sense que hi intervingui la moneda com a valor de canvi.
