摘要：L’article parteix de la premissa que és de vital importància reconèixer que el principal impulsor dels canvis ambientals ha estat el galopant procés d’urbanització mundial. De fet, la «sostenibilitat» de la vida urbana contemporània —entesa com la reproducció ampliada de la seva forma social i natural i del seu funcionament— és la responsable de l’ús del 80% dels recursos i de la generació de la major part dels residus mundials. Aquest article vol fer palès com aquestes arrels urbanes són habitualment ignorades per gran part de la teoria i la pràctica urbanes, i com els febles intents tecnocràtics per adoptar formes més «sostenibles » de vida urbana en realitat segueixen afavorint l’apocalipsi socioecològica combinada i desigual que marca les dinàmiques contemporànies de la urbanització mundial. Així, no es tracta tant d’analitzar la qüestió de la natura a la ciutat, sinó més aviat d’analitzar la urbanització de la natura (entesa com el procés a través del qual tot tipus de natures són socialment mobilitzades, econòmicament incorporades i físicament metabolitzades/transformades per tal de donar suport al procés d’urbanització). En primer lloc, explicarem com les relacions entre les ciutats i el medi ambient han estat descrites i imaginades al llarg de l’últim segle. En segon lloc, indagarem com la qüestió ambiental va entrar en la teoria i en la pràctica urbana durant el segle xx. Per acabar, esbrinarem com i per què, malgrat l’avenç del nostre coneixement sobre la relació entre el canvi ambiental i la urbanització i un consens focalitzat en la necessitat d’un desenvolupament urbà «sostenible», la incògnita del medi ambient i els problemes generalitzats que ocasiona no mostren cap senyal de disminuir. L’article conclou amb un breu esbós d’alguns dels reptes intel·lectuals i pràctics que ens esperen.
