摘要：La disponibilitat d’aigua en quantitat i qualitat és un factor decisiu per atendre les demandes urbanes, turístiques i agrícoles en territoris amb escassesa natural de recursos. A la província d’Alacant, a fi de garantir aquestes demandes s’ha recorregut a solucions hidràuliques tradicionals, com ara transvasaments i explotació d’aqüífers, unides a la utilització creixent de fonts no convencionals i a l’increment de l’eficiència de l’ús de l’aigua, com també a unes altres solucions basades en l’harmonització de diversos usos. S’analitzen els models més importants desenvolupats a Alacant per a l’harmonització d’usos de l’aigua urbanoturístics i agrícoles: la gestió col·lectiva d’aqüífers sobreexplotats (Junta Central d’Usuaris del Vinalopó) i els acords subscrits entre el medi urbà i els agricultors basats en l’intercanvi d’aigües depurades i aigües netes per utilitzar-les en el regadiu i els usos urbanoturístics, respectivament (Consorci d’Aigües de la Marina Baixa). Es posa de manifest la importància creixent de les aigües residuals regenerades per a l’harmonització d’usos urbanoturístics i agrícoles de l’aigua.
