摘要：L’article aborda la problemàtica de la custòdia compartida legal dels fills menors d’edat en el postdivorci dins d’un context de creixent diversitat de les pràctiques parentals. S’hi presenta el marc sociojurídic actual existent a Espanya i a Catalunya entorn de la figura jurídica i la pràctica de la custòdia compartida. A més, s’hi analitzen les dades de sentències judicials de nul·litats, separacions i divorcis en referència al període 2007-2012 procedents de l’INE sobre Catalunya i uns altres territoris de l’Estat espanyol. En els resultats, hi destaca l’especificitat de Catalunya en el context de l’Estat espanyol, amb nivells més alts de divorci, consens entre els cònjuges i custòdia compartida. Concloem que el formidable increment de la custòdia compartida es podria explicar per l’adaptació de la pràctica judicial a nous models de coparentalitat en el predivorci. S’hi planteja la necessitat d’avançar en la recerca qualitativa per conèixer l’impacte real de la custòdia compartida en la vida quotidiana dels nens i els seus progenitors, perquè interpretem que, en la pràctica, aquesta figura jurídica conté i amaga acords ben diversos i crea escenaris molt complexos en el postdivorci.
