摘要：El nou paradigma agrosocial i la nova ruralitat europea són objecte de múltiples investigacions i discussions acadèmiques. Aquest treball hi contribueix mitjançant un estudi de cas de plausibilitat que va tenir dos objectius: a) construir una realitat empírica que ens permetés comprovar la plausibilitat del que s’ha descrit a les teories de la nova ruralitat, i b) definir els seus punts forts i febles mitjançant la socialització de l’experiència amb els actors principals de les xarxes construïdes a la primera fase. Mitjançant una metodologia qualitativa que va durar tres anys, es va demostrar la viabilitat d’un espai gastronòmic alternatiu que seguís els principis de la cuina compromesa , i mitjançant un procés participatiu se’n van definir els punts forts i febles. L’article es tanca subratllant la capacitat de transformació territorial de les noves pràctiques gastronòmiques que sorgeixen a Catalunya.
