摘要：La formació contínua és un element estratègic que les organitzacions utilitzen per assolir els seus objectius, i en els últims anys les polítiques públiques, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, impulsen la formació contínua i l’aprenentatge al llarg de la vida. Les investigacions sobre l’eficàcia de la formació apunten que si es vol aconseguir un impacte real d’aquesta cal que el que s’aprèn s’apliqui al lloc de treball, és a dir, que hi hagi transferència. Molts autors treballen en diferents models per avaluar el grau de transferència de la formació, i existeix una línia d’investigació concreta que estudia les condicions facilitadores d’aquesta transferència. En aquest article s’analitzen dades europees i espanyoles per conèixer la situació de les polítiques de formació contínua a les empreses de dos dels sectors més afectats per la crisi econòmica, la construcció i l’hostaleria. Aquestes es contrasten amb els resultats sectorials d’un estudi sobre l’avaluació de l’eficàcia de la formació a Espanya a partir dels factors de la transferència. La comparativa sectorial permet relacionar els resultats dels factors de transferència amb altres característiques de les polítiques de formació en ambdós sectors. D’aquesta manera es poden fer un seguit de propostes de millora de l’eficàcia de la formació que poden ser útils per canviar-ne les polítiques, tant públiques com privades, en el conjunt de sectors econòmics.
