摘要：Una característica distintiva de la societat de la informació és l’àmplia presència de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en els processos educatius. Aquestes col·laboren en la demanda i la satisfacció de les necessitats dels usuaris, mitjançant un accés diversificat a les ofertes formatives, sense limitacions de temps ni d’espai. Aquest procés sociotecnològic suscita a les universitats d’Iberoamèrica el desenvolupament d’innovacions adaptades a les condicions educatives, mitjançant l’ús de plataformes electròniques i/o altres recursos tecnològics (video/audioconferència, Internet, etc. ), com a suport de les activitats presencials o d’entorns virtuals o com una combinació de tots dos (Blended Learning, semipresencial o model mixt). Aquesta última modalitat educativa, per les particularitats que la determinen, adquireix diversos matisos i variades representacions, reflectint un patrimoni de coneixement per ser compartit i sistematitzat como a referent d’actuació. En aquest sentit, el present estudi observa la viabilitat i les possibilitats d’aplicació i d’adequació de la modalitat als diversos escenaris universitaris, i ressenya les aportacions pedagògiques i organitzatives considerades en els dissenys educatius. Reptes que les universitats d’Iberoamèrica assumeixen amb el propòsit de continuar (re)creant aquestes innovacions, en la perspectiva de compartir i d’integrar respostes per a la concreció d’una formació que concordi amb les exigències del món actual.
