摘要：El present article té per objectiu abordar les implicacions que el fet postmodern té per a la dimensió espiritual humana i una de les seves diferents concrecions religioses: la cristiana. Així, en primer lloc, es presenta una tòpica postmoderna mínima que contextualitza la qüestió. Després, en una segona part, es tracta pròpiament la temàtica, sempre amb la convicció que tant espiritualitat com religió són termes de marges dilatats i de confins indefinits. En tot cas, però, roman la convicció que tant una com l’altra constitueixen una dimensió humana cabdal, de manera que tot oblit d’alguna d’elles deixarà incompleta qualsevol aproximació antropològica crítica.
其他摘要：The objective of the present article is an approach to the implications that the postmodern fact has for the spiritual human dimension and one of their concretions: the Christian religion. In this sense, firstly is presented a minimal scheme of postmodernism, just to frame the question. Then, in a second part, is developed the theme, always since the conviction that spirituality and religion are concepts which margins are blurred. Nevertheless, remain the conviction about the valour of both as dimensions of the essence of the humanity, and consistently, a vision of the whole human essence can not forget it.
