摘要：Aquest article posa en relleu la polisèmia històrica del concepte de frontera, les seves concrecions en els àmbits de les societats ibèriques de l’Antic Règim i la seva projecció en termes d’horitzó cultural en els entorns ultramarins. Mostra les facetes d’aquesta categoria històrica des de l’epidermis dels imperis fins a les fronteres interiors o les mentals i culturals, subratllant la rellevància de l’anàlisi de variades formes de trobades i converses culturals per explicar aquest fenomen fronterer més enllà del marc que ofereixen els paradigmes tradicionals.
