摘要：El model de conjunció en català vigent a Catalunya es caracteritza pel fet que el català és la llengua vehicular normal de l’escola. Tot i la insistència amb què la majoria d’actors han tendit a considerar aquest model com una forma d’ensenyament monolingüe, el fet és que nombroses informacions indiquen que, en la pràctica, en el model de conjunció el castellà s’usa molt més àmpliament del que s’ha admès fins ara. Aquest article parteix de la base que les pràctiques lingüístiques dins de l’aula són complexes per tal com s’hi combinen diversos tipus de relacions i de situacions, i té per objectiu analitzar els usos lingüístics entre el professorat i l’alumnat a les aules de Catalunya des d’una perspectiva longitudinal, és a dir, seguint l’evolució d’una mostra d’alumnes des del final de la primària fins al final de la secundària obligatòria.
