摘要：Aquest article analitza el significat jurídic de la inclusió dels drets lingüístics en el catàleg de drets i deures que preveu el títol I de l'Estatut, reconeguts fins ara només en l'àmbit legal. Amb aquesta finalitat, es planteja quins han estat els termes del debat (sorgit com a conseqüència dels recursos d'inconstitucionalitat plantejats contra la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya) entorn de la possibilitat que els estatuts d'autonomia continguin un catàleg de drets. Es conclou en aquest punt que, encara que els estatuts no siguin evidentment "constitucions", tampoc no tenen vedada la intervenció per regular matèries de competència pròpia. El contingut regulador de drets i deures s'entén, així, com una manifestació legítima de la capacitat normativa estatutària. I la presència de normes estatutàries sobre drets i deures en els estatuts posa en relleu un component nou a la delimitació d'opcions al poder polític en la trajectòria seguida pels drets públics subjectius: les normes iusestatutàries no tenen com a objectiu principal impedir l'ús arbitrari del poder (això ja es troba sobradament garantit per la Constitució en forma de drets), sinó donar un pas més i prefigurar positivament l'acció normativa i de govern en l'exercici de les pròpies competències per assegurar esferes de poder participatiu, recepcions prestacionals i poder de titularitat col·lectiva (entre d'altres, els drets lingüístics) als ciutadans. L'obvia constitucionalitat d'aquests catàlegs de drets obre la porta a plantejar-se si l'elevació del rang dels drets lingüístics està reflectida, en part, en un grau de protecció més elevat: tot i que algunes de les garanties que preveu l'Estatut als articles 37, 38 i 78 són també extensibles als drets lingüístics de rang legal, altres amplien el seu àmbit d'irradiació quan s'emparellen amb les normes iusestatutàries (situades, per tant, a la capçalera d'un ordenament). Des d'aquesta perspectiva, garanties com ara la previsió de reserva de llei en sentit formal, la protecció del Síndic de Greuges o la defensa davant dels tribunals no serien les notes essencials que permetrien establir diferències de règim jurídic entre els drets lingüístics estatutaris i els drets lingüístics de rang legal. En canvi, sí que ho serien la proclamació de la vinculació directa d'aquests drets, reforçada amb el control normatiu del Consell de Garanties Estatutàries, i la declaració d'interpretació i aplicació en el sentit més favorable per a la seva plena efectivitat. L'examen de l'abast i l'efectivitat d'aquestes garanties en relació amb els drets lingüístics estatutaris (especialment, el fet de constituir paràmetre de validesa de les lleis i de l'actuació administrativa autonòmica i estatal) permet formular un balanç positiu, des de la perspectiva de la seva protecció, quant a la inclusió dels drets lingüístics en el títol I de l'Estatut i la seva consegüent elevació de rang normatiu.
