摘要：A partir de la premissa que les condicions de producció d’una sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem no són gaire diferents de les condicions establertes per Coseriu (1992), respecte a la competència lingüística i als elements de la teoria de la parla, ni dels postulats de Rastier (2001), sobre la teoria de la producció i la interpretació dels textos, en aquest article s’analitzen alguns trets de la macroestructura i del discurs jurisprudencial (el metadiscurs, aspectes del lèxic i marcadors discursius) amb especial atenció als canvis produïts des del 1995 al 2005.
