摘要：Els resultats del capítol lingüístic de l’enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) de l’any 2000 han tingut un gran ressò. La lectura que majoritàriament se n’ha fet és que el català retrocedeix, i això ha encetat una discussió, en força mitjans de comunicació, sobre el futur i l’ús social del català. En aquest article hem revisat els resultats de l’Enquesta referents a l’ús lingüístic familiar, potser els que han tingut menys protagonisme en el debat públic. De l’anàlisi que hem fet es desprèn que, malgrat que a la RMB es transmet més el castellà que el català, hi ha un conjunt d’aspectes que dibuixen un panorama encoratjador per a la continuïtat de la llengua. D’aquests aspectes, en voldríem destacar quatre: (1) la transmissió intergeneracional de la llengua primera és superior en els catalanoparlants que en els castellanoparlants; (2) d’entre els informants que cessen la transmissió de la seva llengua primera, els procedents de nuclis catalanòfons es reparteixen entre el castellà i l’opció bilingüe, mentre que els procedents de nuclis castellanòfons es decanten sobretot pel català; (3) els bilingües familiars opten preferentment per l’ús del català amb els seus fills, i (4) la franja de 30 a 39 anys, que actualment està tenint fills, és la que transmet més el català.
