摘要：En aquest article es presenta una anàlisi dels treballs de recerca duts a terme pels membres del GREILI -UPF (Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats) sobre les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius de joves de l’àrea metropolitana de Barcelona. S’analitzen les diferències entre els joves autòctons que tenen el català com a llengua inicial i aquells de llengua inicial castellana, i es comparen els resultats amb resultats previs d’altres autors. En general, es detecta un augment de les ideologies indicadores de cosmopolitisme lingüístic (segons la definició de Newman et al., 2008), sobretot per part dels joves castellanoparlants. Entre els joves autòctons en general s’observa un espectre unidimensional i coherent de posicions cap a les llengües que va des del localisme procatalà fins al localisme proespanyol, amb posicionaments predominants propers al cosmopolitisme lingüístic entremig. En canvi, entre els joves nouvinguts llatinoamericans, arribats d’adolescents, no s’ha trobat un espectre d’ideologies clar sinó opinions molt diverses que tant reflecteixen el panhispanisme i la ideologia de l’anonimat, com consideren el català com un mitjà de progrés social. Un component central de la consciència lingüística dels llatinoamericans de primera generació és l’oposició al castellà peninsular, mentre que els sentiments cap al català estan basats en qüestions pràctiques i de l’experiència quotidiana i no en qüestions identitàries. La seva acceptació per part d’aquests joves està clarament influïda per l’acollida lingüística rebuda al centre d’ensenyament. Els joves xinesos arribats d’adolescents accepten la situació lingüística de la societat de destinació i no rebutgen cap llengua, tot i que sovint verbalitzen una ideologia monolingüe. Malgrat això, accepten amb naturalitat pràctiques multilingües quotidianes que reflecteixen una actitud cosmopolita. Paraules clau: català, castellà, cosmopolitisme lingüístic, ideologies lingüístiques, joves, immigració, xinès.
