摘要：L’article consta de dues parts ben diferenciades: en la primera s’analitza l’abast conceptual de la normativa fonètica, es descriuen els centres codificadors, els referents normatius i els criteris de codificació que s’han utilitzat per construir la normativa fonètica del català, així com les iniciatives que s’han desenvolupat per complementar i adaptar la norma fonètica a necessitats concretes dels usuaris de la llengua; també s’analitzen diversos estudis de sociofonètica amb la finalitat de descriure tendències generals en l’ús fonètic, social i dialectal del català, que han de ser a la base de qualsevol proposta normativa. En la segona part de l’article es presenten els resultats d’un estudi pilot sobre l’impacte de la normativa fonètica en cinquanta-quatre catalanoparlants provinents de Lleida, Barcelona i Girona, que s’han sotmès a una prova de producció i a una altra de valoració subjectiva de diversos fenòmens fonètics. Els resultats obtinguts han permès observar quatre comportaments diferenciats: 1) consciència i/o assimilació de les propostes normatives, 2) manca de consciència del que diu la norma o rebuig implícit de la normativa, 3) dubtes al voltant de la normativa i 4) autovaloracions de la normativa. L’estudi pilot permet corroborar la idea que la normativa de la llengua catalana ha d’apostar per integrar la variació fonètica i dialectal de la llengua. Paraules clau: normativa fonètica, fonètica catalana, ortoèpia, ortologia, codificació, variació fonètica.
