摘要：En aquest article, s’hi analitza la problemàtica de l’habitatge entre els immigrants andalusos que s’assentaren al municipi d’Olot (Girona) durant el franquisme. Si bé les xifres que assolí aquesta immigració a Olot no foren tan altes com les del conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, els andalusos representaven, l’any 1975, més d’un 10% de la població, la qual cosa els convertia en el col·lectiu més nombrós d’immigrants interiors a Olot. Pel que fa a l’habitatge, aquesta recerca constata les dificultats que patí una bona part dels immigrants andalusos, especialment els que iniciaren la cadena migratòria durant la postguerra. Si bé la realitat urbanística i demogràfica olotina diferia d’altres entorns urbans, les autoritats franquistes locals van inhibir-se de les necessitats residencials dels andalusos, per la qual cosa aquests hagueren de recórrer a diverses estratègies de supervivència, des del barraquisme fins a l’autoconstrucció, a causa del dèficit crònic de domicilis, el nombre dels quals era incapaç de créixer al mateix ritme que la població.
