摘要：El nombre d’excepcions a una generalització fonològica sembla que afecta de forma gradual la seva productivitat. Les generalitzacions amb relativament poques excepcions són bastant productives, per les mesures en tendències a la regularització i per les produccions de mots sense sentit i altres tasques psicolingüístiques. La productivitat gradual s’ha modelat prèviament amb gramàtiques probabilístiques, incloent-hi la gramàtica de màxima entropia, però sovint no aconsegueixen recollir les pronunciacions fixes de paraules existents en una llengua, contràriament al que passa amb les paraules sense sentit. Les restriccions especificades lèxicament permeten produir els mots existents de manera fidel i al mateix temps permeten variació en mots nous, que no estan subjectes a aquestes restriccions. Quan cada mot té la seva pròpia versió d’una restricció especificada lèxicament es prediu directament una correlació inversa entre el nombre d’excepcions i el grau de productivitat.
关键词：excepcions;variació;fonologia computacional;gramàtica de màxima entropia;restriccions indexades;exceptions;variation;computational phonology;Maximum Entropy Grammar;indexed constraints
