摘要：Generalment, la geografia cultural ha plantejat la relació entre la memòria i l’espai geogràfic com a part dels discursos d’identitat nacional, obviant altres particularitats subjectives suscitades pel contacte físic de la materialitat del paisatge. Tot centrant-se en les especificitats topogràfiques de Sierra Nevada, aquest article reconsidera l’espacialitat de la memòria com un procés multisensorial, en el qual, a través del contacte físic, dinàmic i geogràficament situat de l’ascensió al cim, es vehicula una rememoració personal del passat. Partint del concepte de Nora de «lloc de memòria» i de les nocions fenomenològiques i ontològiques del passat d’Ingold i Deleuze, i considerant, així mateix, els particularismes geogràfics i històrics del massís, l’article explora la rememoració de la història islàmica de tres viatgers del segle XIX durant la seva ascensió al Veleta i al Mulhacén, interpretant tots dos cims com a punts d’unió on convergeixen el passat oriental islàmic i el present occidental europeu.
