摘要：El litoral de les regions de Múrcia i València ha patit grans transformacions territorials durant les últimes dècades, a causa de la forta expansió de les funcions residencials, turístiques i de servicis. El Pla Hidrològic Nacional (2001) i, en major grau, el Programa A.G.U.A. (2004) van apostar per la dessalinització d’aigua marina a gran escala per a garantir demandes urbanes, turístiques i inclús agrícoles. La paralització dels plans urbanístics provocada per la crisi financera (2007), junt amb la tendència de reducció del consum d’aigua potable de l’última dècada, evidencien una capacitat de producció d’aigua dessalinitzada molt superior a les necessitats del moment present. Esta investigació revisa la situació actual de la dessalinització d’aigua marina i salobre continental en les regions de Múrcia i València, fa balanç dels avantatges i dels inconvenients que comporta i planteja una discussió entorn del paper que pot exercir esta font no convencional com a recurs estratégic i de futur per a garantir demandes urbano-turístiques i agrícoles, principalment durant situacions de sequera.
