摘要：La historiografia barroca, sotmesa sovint als dictàmens polítics de les institucions, es presenta com un marc idoni per poder valorar els nivells de censura i d’autocensura en les obres del període. En aquest context, s’ha de destacar l’obra de Jeroni Pujades, que va buscar el suport institucional per als seus treballs historiogràfics i va escriure una crònica en català ( Calamicleon / Corònica ) i una altra en castellà ( Corónica ) del principat de Catalunya. En aquest article s’estudien les versions de la primera, sotmeses a una profunda revisió per part de l’autor, amb la intenció d’individuar alguns processos d’autocensura al segle XVII.
