摘要:La historiografia barroca, sotmesa sovint als dictàmens polítics de les institucions, es presenta com un marc idoni per poder valorar els nivells de censura i d’autocensura en les obres del període. En aquest context, s’ha de destacar l’obra de Jeroni Pujades, que va buscar el suport institucional per als seus treballs historiogràfics i va escriure una crònica en català ( Calamicleon / Corònica ) i una altra en castellà ( Corónica ) del principat de Catalunya. En aquest article s’estudien les versions de la primera, sotmeses a una profunda revisió per part de l’autor, amb la intenció d’individuar alguns processos d’autocensura al segle XVII.↓La historiografía barroca, sometida a menudo a los dictámenes políticos de las instituciones, se presenta como un marco idóneo para poder valorar los niveles de censura y autocensura en las obras del período. En este contexto, cabe destacar la obra de Jeroni Pujades, que buscó el soporte institucional para sus trabajos historiográficos y escribió una crónica en catalán ( Calamicleon / Corònica ) y otra en castellano ( Corónica ) del principado de Cataluña. Este artículo se ocupa de analizar las versiones de la primera, sometidas a una profunda revisión por parte del autor, con la intención de individuar algunos procesos de autocensura en el siglo XVII.
其他摘要:Baroque historiography, which is usually subjected to the political opinions of institutions, presents itself as an ideal space for examining levels of censorship and self-censorship in the period’s works. In this context, Jeroni Pujades’ work stands out, as he sought institutional support for his historiographical dissertations and wrote a chronicle of the Principality of Catalonia in Catalan ( Calamicleon / Corònica ) and another one in Spanish ( Corónica ). In an attempt to highlight some self-censorship processes in the 17th century, this article analyzes the Catalan chronicle and its versions, which were deeply revised by the author.