摘要：En el marc de la recepció de l’obra verdagueriana en les literatures ibèriques, es disposa de poca informació sobre la traducció de L’Atlàntida al gallec de Manuel Rodríguez López, que és considerat, pels historiadors de la literatura gallega, el poeta obrer més important de la Galícia de la segona part del s. XX. De la seva relació amb Catalunya en queden, a més de nombrosos articles de premsa, els volums Galegos en Catalunya (1978- 1982) (1983) i Galegos en Catalunya-2 (1985) —publicats pel Centro Galego de Barcelona—, entre altres. Nascut el 1934 a Paradela (Lugo), de petit emigrà amb la família a Catalunya i hi desenvolupà la seva obra literària que culminà, molts anys després, a Lugo on retornà el 1987 i restà fins a la seva mort el 1990. Cultivà la prosa i, en especial, la poesia —Poemas populares galegos (1968), Saudade no bulleiro (1970), Soldada mínima (1979) i Onte e hoxe vivencial (1995). Amb tot, sobresurt especialment la seva faceta de traductor de Verdaguer, tasca que emprengué pocs mesos abans de la seva mort. El volum veié la llum pòstumament de la mà de la Xunta de Galícia.
