摘要：L’any 1890 Àngel Guimerà va publicar el monòleg dramàtic Mestre Oleguer, l’acció del qual se situa a Barcelona l’11 de setembre de 1714. L’objectiu del seu autor no era en cap cas plantejar una anàlisi històrica rigorosa i fonamentada de la Guerra de Successió, sinó més aviat donar una determinada interpretació dels fets que afavorís la presa de consciència dels seus contemporanis a favor de les reivindicacions impulsades des del catalanisme amb què s’identificava. El tractament que dóna als fets històrics en el monòleg, destinat a accentuar el missatge ideològic del text, contrasta vivament amb l’esforç de fonamentació històrica que Guimerà va fer trenta anys més tard, el 1921, quan va reprendre l’episodi històric de la caiguda de Barcelona al drama Joan Dalla. El catalanisme que transmet i els recels envers els vencedors de la contesa havien variat poc. Els resultats i les estratègies literàries, en canvi, divergien considerablement.
