摘要：La mobilitat residencial és un fenomen capaç de reconfigurar les ciutats alterant-ne o renovant-ne les estructures demogràfiques i socials. Però aquesta relació entre espais urbans i desplaçament funciona en ambdós sentits, per la qual cosa els contextos també modelen i alteren les mobilitats de la població. Els models explicatius actuals dels canvis de domicili parteixen d’una sèrie de detonants individuals i de llar de la mobilitat, resultants de les seves característiques, de la seva estructura i de la seva relació amb l’habitatge. El nostre objectiu és mesurar i avaluar la rellevància de l’espai un cop controlats aquests factors (diferenciant entre dos tipus de mobilitat: intramunicipal i intermunicipal) i desentranyar el paper de les diferents dinàmiques internes en el si de la ciutat metropolitana. En la primera part, hem optat per la realització de dos models de regressió logística multinomial que ponderen el pes d’allò metropolità en la mobilitat individual, per, en un segon moment, analitzar de manera agregada, a través de models lineals, quines característiques de les àrees concretes l’expliquen. El principal descobriment d’aquest treball és que, independentment de la resta de característiques individuals, la mobilitat residencial és més gran en entorns metropolitans, especialment la intermunicipal. La nostra anàlisi agregada revela que la mobilitat intramunicipal varia entre ciutats segons el seu dinamisme metropolità; la mobilitat intermunicipal, en canvi, està més relacionada amb l’estructura social, demogràfica i del parc d’habitatges de cada àrea concreta, per la qual cosa és més dependent en la seva explicació dels contextos locals.
