摘要：Tracto de la sintaxi i la semàntica dels SPs en datiu que presenten una interpretació espacial (de Fons), tot concentrant-me en aquells que depenen de verbs prefixats, en llatí arcaic i clàssic. Avaluo i descarto els dos principals enfocaments anteriors: aquell en què el datiu expressa un argument del preverb (el seu Fons) i aquell en què correspon a un datiu benefactiu o malefactiu. Proposo una anàlisi en què el datiu és introduït per un nucli aplicatiu situat per sota del nucli esdevenimental. En el cas dels predicats encapçalats per un verb prefixat, assumeixo que el preverb s’origina dins un SP que conté un nom abstracte de semàntica relacional. Com que és dins de l’abast del datiu, aquest nom pot ser interpretat com posseït inalienablement pel seu referent, d’on emergeix la inferència que el datiu identifica el Fons de moviment. Una predicció reeixida és que el datiu espacial no és legitimat per verbs de manera de moviment no prefixats, atès que no codifiquen una localització resultant.
关键词：applicatives;argument structure;change-of-location predicates;change-of-state predicates;dative;event structure;Latin;PP;prefixed verbs;preverbs;aplicatives;estructura argumental;predicats de canvi de lloc;predicats de canvi d’estat;datiu;estructura esdevenimental;llatí;preverbs;SP;verbs prefixats
