摘要：L'objectiu d'aquest article és conèixer les claus que conformen el discurs parlamentari sobre l’emprenedoria. La hipòtesi de partida és que existeix una construcció institucional d'aquest discurs marcada per les diferents posicions ideològiques dels grups parlamentaris i per la seva posició respecte al Govern de la nació. Per a això s'ha utilitzat la metodologia qualitativa d'anàlisi de discurs, amb la qual s'han estudiat les intervencions dels parlamentaris recollides en el Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados en les legislatures VIII, IX i X a Espanya. Els resultats de la recerca mostren que la posició del Govern determina un discurs hegemònic que atorga un significat a l’emprenedoria les claus del qual són l'èmfasi en la responsabilitat de l'individu en el creixement econòmic i la superació de la crisi; la identificació de l’emprenedoria amb la consecució d'objectius socials —una retòrica amb la qual s'aconsegueix «neutralitzar» el discurs crític de l'oposició— i la reiteració persuasiva, que projecta en la societat una imatge que no es correspon amb la realitat de l’emprenedoria a Espanya.↓El objetivo de este artículo es conocer las claves que conforman el discurso parlamentario sobre el emprendimiento. La hipótesis de partida es que existe una construcción institucional de dicho discurso marcada por las distintas posiciones ideológicas de los grupos parlamentarios y por su posición respecto al Gobierno de la nación. Para ello se ha utilizado la metodología cualitativa de análisis de discurso, con la que se han estudiado las intervenciones de los parlamentarios recogidas en el Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados en las legislaturas VIII, IX y X en España. Los resultados de la investigación muestran que la posición del Gobierno determina un discurso hegemónico que otorga un significado al emprendimiento cuyas claves son el énfasis en la responsabilidad del individuo en el crecimiento económico y la superación de la crisis; la identificación del emprendimiento con la consecución de objetivos sociales —una retórica con la que se consigue «neutralizar» el discurso crítico de la oposición— y la reiteración persuasiva, que proyecta en la sociedad una imagen que no se corresponde con la realidad del emprendimiento en España.
