摘要：En el contexto del estudio de las continuidades y mutaciones en la ejecución penal femenina en el Estado español en el siglo XXI, en el presente artículo se pretende abordar la forma que adoptan en la actualidad determinados rasgos históricamente presentes en el encarcelamiento femenino. Para este ejercicio, se ha tomado como estudio de caso los denominados Módulos de Respeto (MdR), con presencia de mujeres en tres centros penitenciarios. La metodología empleada en la investigación ha sido de corte cualitativo y se ha concretado esencialmente en la realización de observación directa no participante y más de cien entrevistas a mujeres encarceladas y a profesionales de equipos técnicos y directivos, así como a responsables y exresponsables políticos de instituciones penitenciarias. Mediante el análisis de las dinámicas cotidianas y prácticas de los MdR de mujeres, el artículo demuestra la pervivencia de un modelo de domesticidad reforzado («estrategia de la redomesticidad») que, sobre la base de un fortalecimiento de las pautas de vigilancia y control, no hace más que perpetuar un tratamiento diferencial y más duro para las mujeres encarceladas. Este modelo interacciona, en el contexto de las formas de penalidad neoliberal, con ciertos mecanismos de reconstrucción de las identidades, lo que provoca mutaciones que apuntan hacia formas más sutiles de aplicación del castigo en los sistemas penitenciarios contemporáneos.↓En el context de l'estudi de les continuïtats i mutacions en l'execució penal femenina a l'Estat espanyol al segle XXI, en el present article es pretén abordar la forma que adopten en l'actualitat determinats trets històricament presents en l'empresonament femení. Per a aquest exercici, s'ha pres com a estudi de cas els denominats Mòduls de Respecte (MdR), amb presència de dones en tres centres penitenciaris. La metodologia emprada en la recerca ha estat de tall qualitatiu i s'ha concretat essencialment en l'observació directa no participant i més de cent entrevistes a dones empresonades i a professionals d'equips tècnics i directius, així com a responsables i exresponsables polítics d'institucions penitenciàries. Mitjançant l'anàlisi de les dinàmiques quotidianes i pràctiques dels MdR de dones, l'article demostra la pervivència d'un model de domesticitat reforçat («estratègia de la redomesticitat») que, sobre la base d'un enfortiment de les pautes de vigilància i control, no fa més que perpetuar un tractament diferencial i més dur per a les dones empresonades. Aquest model interacciona, en el context de les formes de penalitat neoliberal, amb certs mecanismes de reconstrucció de les identitats, la qual cosa provoca mutacions que apunten cap a formes més subtils d'aplicació del càstig en els sistemes penitenciaris contemporanis.
其他摘要：In the context of the study of continuities and mutations in female penal enforcement in 21st Century Spain, this article aims to examine the form that certain historic and persistent characteristics of female incarceration have adopted today. To this end, "Respect Modules" (Módulos de Respeto or MdR in Spanish) for women in three prisons have been taken as a case study. Qualitative methodology was used, essentially consisting in nonparticipatory direct observation and more than 100 interviews with incarcerated women, professionals of technical and management teams, as well as political authorities and former authorities in charge of the prison system. By analyzing the daily dynamics and practices of women's MdRs, the article shows how a model of reinforced domesticity ("strategy of re-domesticity") has persisted which, through strengthening surveillance and control, only perpetuates the differential and tougher treatment of incarcerated women. In the context of neoliberal forms of penality, this model interacts with certain mechanisms to reconstruct subjectivities, causing mutations that point to more subtle forms of punishment in contemporary prison systems.
