摘要：Els motius per emprendre aquest treball són que cal una avaluació de l’estandardització del català com a actuació de política lingüística pública i que l’anomenat canvi de preposició davant d’infinitiu complement o adjunt és un dels preceptes menys seguits de la normativa anterior a la GIEC (2016). Partint de la definició que Costa (2016b) fa del «marc de condicions sociolingüístiques favorables» i atès que la nova etapa d’estandardització que enceta la GIEC està tot just en la fase de codificació, és el moment de començar a avaluar aquesta fase. S’assumeix que la definició tan precisa com sigui possible del grup destinatari de la codificació faria molt menys desajustada la tasca d’avaluar el seu grau d’implantació. La hipòtesi del treball és que el protocol dissenyat per Costa (2016a) permetrà avaluar l’adequació de la codificació d’aquesta construcció i l’objectiu del treball, doncs, és avaluar quines condicions del protocol compleix aquesta codificació. Quant al marc teòric, l’anàlisi es farà en l’àmbit de la planificació de corpus. Metodològicament, ens cenyirem a l’anàlisi de les hipòtesis de Costa (2016a: § 3.1).↓Los motivos para emprender este trabajo son que hace falta una evaluación de la estandarización del catalán como actuación de política lingüística pública y que el llamado cambio de preposición ante infinitivo complemento o adjunto es uno de los preceptos menos seguidos de la normativa anterior a la GIEC (2016). Partiendo de la definición que Cuesta (2016b) hace del «marco de condiciones sociolingüísticas favorables» y dado que la nueva etapa de estandarización que empieza la GIEC está en la fase de codificación, es el momento de empezar a evaluar esta fase. Se asume que la definición tan precisa como sea posible del grupo destinatario de la codificación haría mucho menos desajustado la tarea de evaluar su grado de implantación. La hipótesis del trabajo es que el protocolo diseñado por Costa (2016ª) permitirá evaluar la adecuación de la codificación de esta construcción y el objetivo del trabajo, pues, es evaluar qué condiciones del protocolo cumple esta codificación. En cuanto al marco teórico, el análisis se hará en el ámbito de la planificación de corpus. Metodológicamente, nos ceñiremos al análisis de las hipótesis de Costa (2016ª: § 3.1).
其他摘要：The grounds for this paper are that the standardisation of Catalan as a public language policy needs to be evaluated and that what is called the ‘change in preposition before an infinitive complement or adjunct’ is one of the less-implemented precepts of prescriptive grammar prior to the Gramàtica de la Llengua Catalana by the Institut d’Estudis Catalans (GIEC 2016). Based on the definition that Costa (2016b) provides of the ‘framework of favourable sociolinguistic conditions’ and given that the new stage of standardisation initiated by the GIEC is precisely in the codification phase, it is time to begin evaluating this phase. It is assumed that a definition of the codification target group which is as accurate as possible would make the task of evaluating its degree of implementation much more suitable. The paper’s hypothesis is that the protocol designed by Costa (2016a) will allow assessing the appropriateness of the codification of this construction and so its objective is to evaluate which of the protocol’s conditions this codification meets. Regarding the theoretical framework, the analysis will be carried out in the field of language-corpus planning. Methodologically, we will keep to analysis of Costa’s hypotheses (2016a: § 3.1).
关键词：Planificació lingüística de corpus;avaluació de polítiques lingüístiques;codificació;gramàtica catalana;sintaxi;;Language corpus planning;language policy evaluation;codification;Catalan grammar;syntax;;Planificación lingüística de corpus;evaluación de políticas lingüísticas;codificación;gramática catalana;sintaxis
其他关键词：Planificació lingüística de corpus;avaluació de polítiques lingüístiques;codificació;gramàtica catalana;sintaxi.;Language corpus planning;language policy evaluation;codification;Catalan grammar;syntax.;Planificación lingüística de corpus;evaluación de políticas lingüísticas;codificación;gramática catalana;sintaxis.
