摘要：En aquesta aportació s'intenta fer una aproximació al pensament formatiu d'André Maurois (1885-1967) que va ser alumne a Rouen d'Émile Chartier (1868-1951), més conegut com Alain, que va influir en la seva trajectòria vital. En un món convuls, Maurois representa el punt de vista de l'intel·lectual burgès, defensor dels valors de la Tercera República francesa. Enmig de la crisi dels anys vint i trenta del segle passat, i entre una immensa bibliografia, sobresurten dos llibres que es complementen: Dialogues sur le commandement (1924) i Un art de vivre (1939). En realitat, l'art de viure una síntesi de la seva filosofia de l'educació s'articula a través de cinc aspectes o manifestacions: l'art de pensar, l'art d'estimar, l'art de treballar, l'art de manar i l'art d'envellir. A grans trets, podem considerar Maurois un intel·lectual amb tocs estoics i epicuris que volia humanitzar el món en un temps de destrets, tot donant pautes per organitzar la vida a manera d'una pedagogia que sintonitza amb els ideals formatius de la tradició pedagògica clàssica (Plató, Marc Aureli) i de la literatura formativa francesa (Montaigne, Descartes, Alain).
其他摘要：This contribution tries to approach the formative thought of André Maurois (1885-1967), who was a pupil of Émile Chartier (1868-1951) in Rouen, better know as Alain, and so influential in his life experience. In a turbulent world, Maurois represents the view of the bourgeois intellectual, advocate of the values of the French Third Republic. Amid the crisis of the twenties and thirties of the last century, two complementary books stand out among a vast bibliography: Dialogues sur le commandement (1924) and Un art de vivre (1939). In fact, the art of living a synthesis of his philosophy of education is articulated through five aspects or expressions: the art of thinking, the art of loving, the art of working, the art of leadership, and the art of growing old. Broadly speaking, we can consider that Maurois was an intellectual with stoical and epicurean traces who wanted to humanize the world in a time of extreme deprivation, providing guidelines to organize life as a pedagogy in line with the formative ideals of the classical pedagogical tradition (Plato, Marcus Aurelius) and the French educational literature (Montaigne, Descartes, Alain).
