摘要：Una de les aportacions principals de les geografies dels nens i de les nenes a la disciplina geogràfica ha estat la inclusió dels infants com a actors de creació o producció d’espai, ja que l’utilitzen i el viuen segons les seves necessitats i els seus criteris, i ho fan de manera legítima. Per tant, l’escola ha de beneficiar-se d’aquest coneixement i connectar-lo amb la manera d’ensenyar geografia, perquè l’ús de l’espai per part de les criatures sigui més ben comprès per elles mateixes. L’objectiu del present article és connectar aquests dos àmbits que han caminat de manera paral·lela a partir de l’elaboració d’una proposta sobre com es poden acostar les geografies de la infància a la didàctica de la geografia, per tal que aquesta última incorpori la recerca i la conceptualització produïda per la primera. Els quatre pilars d’aquest model són: considerar que els nens i les nenes són agents socioespacials, tenir en compte la manera com es du a terme l’apropiació de l’espai a la infància, atendre les primeres representacions de l’experiència espacial i conèixer de quina manera són els llocs d’infància de l’alumnat que s’educa.
Loading...
