摘要:Aquest article es planteja dos objectius. El primer és interrogar-se sobre el paper que exerceixen avui les agricultures locals en el desenvolupament sostenible dels espais rurals i en quina mesura construeixen un moviment de tornada de l’agricultura al territori que propicia noves relacions entre tots dos, expressades en maneres diferents de produir, en nous objectius i nous llaços amb el territori. En segon lloc, es reflexiona al voltant de la difícil convivència entre dos paradigmes vinculats a la producció agroalimentària, l’industrial hipermodern, basat en la globalització/mundialització, i el postmodern, basat en l’ancoratge territorial.