摘要：Actualment, la Teràpia cognitivoconductual (TCC) gaudeix d’un fort període d’expansió i reconeixement, esdevenint la teràpia de referència. En el present article prenc una posició crítica davant aquesta realitat, plantejant la TCC com una pràctica hegemònica i analitzant les implicacions sociopolítiques que això comporta. Per tal de dur-ho a terme, he realitzat un estudi de cas de la teràpia, analitzant el model de subjecte sobre el qual la TCC opera. Una vegada analit-zat, m’he centrat en relacionar aquest subjecte amb el concepte foucaultià de l’”empresari de si mateix”, establint que el model de subjecte que es construeix amb la teràpia és proper al model de subjecte neoliberal, plantejant així les re-percussions d’aquesta relació en termes de relacions de poder i hegemonia. Finalment, em qüestiono el paper de la universitat en aquest procés.
Loading...
