摘要：El present treball és un extracte de 300 anys de migracions a Sant Just Desvern. Comprèn el text in extenso de les dècades centrals del segle XX, precedit per la “Introducció historicodemogràfica als segles XVIII i XIX” i una síntesi del període 1875-1936. El moviment immigratori i emigratori d’aquests anys s’aborda a partir de les dades que ofereixen els arxius parroquials, així com els censos i els padrons a partir de la segona meitat del segle XIX. El treball ha encarat els reptes propis dels canvis de comportament de la població i dels mitjans de registre. Aquests darrers, de major fiabilitat, han impedit, d’altra banda, poder seguir registrant la destinació de les persones que marxaven del municipi, però sí seguir amb les dades del municipi d’origen. Finalment, la segona meita tdel segle XX ha permès de nou conèixer l’origen i la destinació del fenomen migratori a través dels fulls d’altes i baixes. A l’inici de l’estudi, el segle XVIII, Sant Just només experimenta petits canvis en el volum de la seva població per la suma d’una baixa mobilitat i una alta mortalitat. Aquesta pauta es manté pràcticament fins a la segona meitat del segle XIX. A partir d’aquest punt es fa palesa l’emigració, mentre que la immigració es manté al mateix nivell. Finalment, a l’inici del segle XX, Sant Just comença a transformar-se de societat agrícola a industrial, malgrat que la immigració dels anys vint i fins a la Guerra Civil segueix ingressant al sector primari. A la vegada, per primer cop, arriben contingents de fora de Catalunya. Passat el parèntesi de la guerra, el creixement torna a partir de la segona meitat dels cinquanta amb noves onades provinents del sud de Catalunya. A l’acabament de la dècada dels seixanta, el ritme d’immigració baixa fins a l’inici dels noranta. Una constant al llarg de tot el període estudiat és l’intercanvi de persones amb els municipis propers, tot i que la tendència dels darrers anys és més aviat de sortida que no pas d’entrada. L’estudi dona referències comparatives de l’entorn més pròxim del Baix Llobregat i conurbació de Barcelona respecte de la dinàmica observada a Sant Just. Pels autors és patent que Sant Just no ha experimentat la tendència de les migracions de fora de Catalunya reflectida en altres poblacions pel seu caràcter poc industrial. Les darreres dades dels anys noranta, quan acaba l’estudi, indiquen que Sant Just perd progressivament gent jove i que, per contra, rep gent adulta. Aquest fet provoca el progressiu envelliment de la població, tant per l’edat de les persones que arriben com per la pèrdua de persones que potencialment poden ser pares just a l’inici de la seva edat reproductiva.
