摘要：Les cases Amatller i Casarramona representen dos plantejaments diferents respecte a la relació entre la casa i la ciutat en Puig i Cadafalch. Són dos projectes que sintetitzen contundentment l’evolució del pensament i la tasca de l’arquitecte i que ens permeten entendre la implicació urbana de molts altres habitatges. Una implicació urbana que no planteja de la mateixa manera al llarg de la seva trajectòria professional. A començament del segle XX, les obres que fa a Barcelona constitueixen un manifest contra la monotonia i l’homogeneïtat de l’Eixample i, sobretot, contra les eines de gestió utilitzades per portar-lo a terme. Als anys vint, en canvi, les edificacions que realitza accepten el rol urbà i assumeixen la seva expressió cívica a través del classicisme. Dues lectures que es palesen clarament a través de les dues cases construïdes amb vint anys de diferència i, paradoxalment, situades l’una davant de l’altra al passeig de Gràcia. Totes dues obres són reformes d’edificis existents pràcticament idèntics i en els quals Puig intervé de manera molt distinta. En aquest article mostrem, a partir de l’anàlisi dels projectes originals i de les intervencions realitzades per l’arquitecte, com es transformen tots dos immobles per donar cabuda a uns habitatges singulars. Dues solucions que mostren una manera diferent d’entendre la realitat urbana, que ens permeten visualitzar canvis significatius en el plantejament disciplinari de l’edifici residencial urbà representatiu i, per últim, que evidencien com canvien els valors i els costums vinculats a les dues cases al llarg dels vint anys que les separen.
关键词：Josep Puig i Cadafalch ; Eixample ; Barcelona ; arquitectura residencial ; modernisme ; noucentisme ; reformes ; palau urbà ; edifici en alçada
