摘要：La prevenció de l’abandonament dels estudis superiors constitueix un dels reptes més importants de la política universitària a nivell nacional i internacional. L’estudi que es presenta en aquest article forma part de la recerca més àmplia sobre les trajectòries d’abandó, persistència i graduació en Ciències Socials (EDU2012-31568). Específicament s’hi analitza el procés que ha seguit una cohort d’estudiants d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la Universitat de Barcelona en el període 2010-2015 en referència a l’abandonament i l’evolució que ha sofert al llarg del temps. El procés atén tres aspectes fonamentals: el moment i la situació acadèmica prèvia, els motius i l’impacte emocional i el reingrés universitari. S’ha dut a terme un estudi descriptiu mitjançant entrevistes telefòniques en les quals han participat 225 d’un total de 393 estudiants que han abandonat definitivament la carrera (un 57,3%). Els resultats confirmen diferències significatives en la seva valoració sobre els motius de deserció relacionats amb l’any d’abandonament. La probabilitat de reingrés presenta també diferències en funció de l’any i de l’impacte emocional de la decisió. Així mateix, l’anàlisi confirma la incidència de la via d’accés als estudis superiors sobre l’abandó i la conducta de reingrés posterior de l’estudiant. També reflexiona sobre la importància d’establir sistemes continuats de diagnòstic al llarg de la trajectòria acadèmica de l’estudiant universitari.↓La prevención del abandono de los estudios superiores constituye uno de los retos más importantes de la política universitaria actual. El análisis que se presenta en este artículo forma parte de la investigación Trayectorias de abandono, persistencia y graduación en Ciencias Sociales (EDU2012-31568). Específicamente, se analiza el proceso que ha seguido una cohorte de estudiantes de Administración y Dirección de Empresas (ADE) de la Universidad de Barcelona durante el período 2010-2015 en referencia al abandono y su evolución a lo largo del tiempo. El proceso atiende a tres aspectos fundamentales: momento y situación académica previa, motivos e impacto emocional y reingreso universitario. Se ha llevado a cabo un estudio descriptivo mediante entrevista telefónica en que han participado 225 de los 393 estudiantes que han abandonado definitivamente la carrera (un 57,3%). Los resultados confirman diferencias significativas en su valoración sobre los motivos de deserción relacionados con el año de abandono. La probabilidad de reingreso presenta también diferencias en función del año y del impacto emocional de la decisión. Se confirma la incidencia de la vía de acceso a los estudios superiores sobre el abandono y la conducta de reingreso posterior del estudiante. Se reflexiona sobre la importancia de establecer sistemas continuados de diagnóstico a lo largo de la trayectoria académica del estudiante universitario..
其他摘要：Preventing university dropout constitutes one of the most important challenges of national and international higher education policies. The study presented in this article was carried out in the framework of the research project titled “Paths of abandonment, persistence and graduation in social sciences” (EDU2012-31568). Specifically, it analyses the dropout process and its evolution over time in a cohort of students enrolled in the Business Administration and Management degree program at the University of Barcelona in the period 2010–2015. The process attends to three fundamental aspects: the moment and previous academic situation, reasons and emotional impact, and university reentry. A descriptive study was conducted using telephone interviews with 225 students of a total of 393 that have dropped out of the program (57.3%). The results show significant differences in the reasons for dropout related to the course year. The probability of reentry also differs according to the year and of the emotional impact of the decision. Likewise, the path leading into higher education has been found to have an effect on student dropout and reentry. Finally, the importance of establishing diagnostic systems over the course of students’ academic path is discussed.
