摘要：Com ja ha estat prou sovint i encertadament assenyalat per la crítica, Hist ó rias falsas (2005) forma part, juntament amb Os velhos tamb é m querem viv e r (2014), de la sèrie Estudos Cl á ssicos , amb què Gonçalo M. Tavares, un dels escriptors portuguesos emergents més valorats dels darrers anys, encara la seva particular visió i aprofitament de la tradició clàssica. En aquest article proposem que l’experiència fonamental de l’autor per al plantejament i la construcció narrativa de bona part de les diverses peces breus que conformen l’obra fou la lectura de les Vides i doctrines dels fil ò sofs m és il · lustres , de Diògenes Laerci.
