摘要：Aquest article examina com un cas de «mythopoiesis» l’ús creatiu del mite de l’abandonament d’Ariadna a Naxos i de la seva unió posterior amb el déu Dionís-Bacchus a l’òpera Ariadne auf Naxos de Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss. Amb la introducció del personatge de Circe com a pretendent amorosa prèvia del jove déu, Hofmannsthal converteix el «deus ex machina» de la faula original en el subjecte d’un procés mutu d’enamorament amb Ariadne presentat com una «allomatische Verwandlung», una metamorfosi recíproca.
