摘要:Els estudis generals realitzats sobre la història de l’art català encara no han profunditzat en la història de l’art local. En la postguerra (1939-1959), els intents de crear un art franquista no van consolidar una proposta estètica i estilística, però sí van incidir en l’ambient artístic, carregat de censura i ús polític de l’art com a propaganda del règim. L’arribada de les segones avantguardes a Sabadell, a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, suposà per a la ciutat l’arribada de la renovació avantguardista. Aquesta renovació la van dur a terme a la ciutat un petit nombre d’artistes (13) en un panorama amb més de 200.
其他摘要:General studies on the history of Catalan art have failed to do research into local art history in any depth. In the post-war period (1939-1959), attempts to create a pro-Franco art did not produce an aesthetic and stylistic proposal, but they did influence the artistic milieu, which was full of censure and made use of art politically as a propaganda weapon for the regime.The second avantgarde wave in Sabadell, at the end of the forties and beginning of the fifties, brought about an avant-garde renewal carried out by just thirteen of the over two hundred artists in the city.