摘要：Les pel·lícules de Maddin absorbeixen l'espectador immediatament alhora que la seua complexitat resulta esgotadora. Deixen una impressió perdurable d'un món efímer i distanciat, estranyament proper al nostre —com una ombra profunda d'aquest—. El nostre propòsit és reflexionar sobre aquesta impressió i, alhora, donar compte de com l'obra del cineasta canadenc aconsegueix aquest efecte. El seu art pot entendre's com antinaturalista i antimimètic, ja que no representa la nostra vida quotidiana per simple imitació. Tanmateix, aquest és un cinema en què la representació del món (amb les seues criatures) i la construcció a partir d'imatges del passat (i el seu artifici) no són oposades. Tots dos trets es tornen significatius perquè es basen en la imaginació i en la sedimentació de la memòria amb la finalitat d'activar el reconeixement. Recentment, Guy Maddin ha desenvolupat un compromís més personal amb els seus propis records en el que ell anomena la Me Trilogy , un aspecte que paga la pena analitzar.↓Las películas de Maddin absorben al espectador inmediatamente al mismo tiempo que su complejidad resulta agotadora. Dejan una impresión perdurable de un mundo efímero y distanciado, extrañamente cercano al nuestro —como una sombra profunda de él—. Nuestro propósito es reflexionar sobre esta impresión, dando cuenta de cómo la obra del cineasta canadiense logra este efecto. Su arte puede entenderse como anti-naturalista y anti-mimético, ya que no representa nuestra vida cotidiana por simple imitación. Sin embargo, este es un cine en el que la representación del mundo (y sus criaturas) y la construcción a partir de imágenes del pasado (y su artificio) no son opuestos. Ambos rasgos se vuelven significativos porque se basan en la imaginación y la sedimentación de la memoria con el fin de activar el reconocimiento. Recientemente, Guy Maddin ha desarrollado un compromiso más personal con sus propios recuerdos en lo que él llama la Me Trilogy , un aspecto que vale la pena analizar.
其他摘要：Guy Maddin’s films are at once immediately engaging and exhaustingly complex. They leave the enduring impression of a distanced, fleeting world, strangely close to our own — like a deep shadow of it. My purpose in this essay is to briefly reflect on this impression, giving an account of how the work of this Canadian filmmaker achieves this effect. His art may be understood as anti-mimetic, since it does not represent our everyday life by simple imitation. Yet these are films in which the representation of the world (and its creatures) and the construction based on images of the past (and its artifice) are not opposites. Both of these features become meaningful because they rely on the imagination and the sedimentation of memory in order to trigger recognition. In recent years, Guy Maddin has developed a more personal engagement with his own memories in what he calls the Me Trilogy and this is also an aspect that is worth analysing.
关键词：Guy Maddin; artifici; crítica de cinema; memòria.;Guy Maddin;artificio;crítica de cine;memoria.
