摘要：Una constante entre los cineastas cinéfilos es pensar el cine haciendo cine. Esta práctica reflexiva, el metacine, puede ser llevada a cabo de múltiples formas; la historia del cine así lo certifica. Esta particularidad nos obliga, si queremos comprender mejor la práctica, a proponer una clasificación de las diferentes estrategias que se han llevado a cabo en el pasado y a analizar cómo estas se siguen abordando en el cine del presente. Nuestro punto de partida es la clasificación de Jacques Gerstenkorn (1987), actualizada por Jean-Marc Limoges en 2008, donde se formula que las prácticas metacinematográficas se pueden clasificar en dos categorías generales: por un lado, la «reflexividad cinematográfica» y, por otro, la «reflexividad fílmica»; la primera más centrada en los procesos y mecanismos cinematográficos, y la segunda, en la herencia fílmica.↓Una constant entre els cineastes cinèfils és pensar el cinema fent cinema. Aquesta pràctica reflexiva, el metacinema pot ser feta des de múltiples formes; la història del cinema així ho certifica. Aquesta particularitat ens obliga, si volem comprendre millor la pràctica, a proposar una classificació de les diferents estratègies que s’han fet en el passat i analitzar com aquestes se segueixen utilitzant en el cinema present. El nostre punt de partida és la classificació de Jacques Gerstenkorn (1987), actualitzada per Jean-Marc Limoges en 2008, on es formula que les pràctiques metacinematogràfiques es poden classificar en dos categories generals: per una banda, la «reflexivitat cinematogràfica» i, per altra banda, la «reflexivitat fílmica»; la primera més centrada en els processos i mecanismes cinematogràfics, i la segona en l’herència fílmica.
其他摘要：A constant feature among cinephilic filmmakers is to reflect on cinema through their filmmaking. This reflexive practice, metacinema, can take numerous forms, as the history of cinema demonstrates. This feature compels us, if we want to have a better understanding of this practice, to propose a classification of the strategies that have been applied in the past and to analyse how they continue to be used in contemporary filmmaking, and this is the aim of this article. My starting point is the classification posited by Jacques Gerstenkorn in 1987, updated in 2008 by Jean-Marc Limoges, proposing that metacinematic practices can be split into two generic categories: “cinematic reflexivity” on one hand, and on the other, “filmic reflexivity”, the first focused more on cinematic processes and mechanisms, and the second on film history.
关键词：Metacine;cine dentro del cine;intertextualidad;alusión;reflexividad cinematográfica;reflexividad fílmica.;Metacinema;cinema dins del cinema;intertextualitat;al;lusió;reflexivitat cinematogràfica;reflexivitat fílmica.
其他关键词：metacinema; film within a film; intertextuality; allusion; cinematic reflexivity; film reflexivity;
