摘要：El trabajo, tanto crítico como cinematográfico, de Víctor Erice es analizado bajo la perspectiva de su rigurosa continuidad, en la medida en que su obra está recorrida por un hilo conductor que pone de manifiesto la tensión entre lo individual y lo colectivo, entre la historia y el sueño. Desde sus primeros ensayos críticos hasta sus trabajos cinematográficos más recientes, pasando por sus largometrajes, la pasión cinefílica no impide el rigor con el que el artista intenta resolver la contradicción socialmente establecida entre memoria e historia.↓El treball, tant crític com cinematogràfic, de Víctor Erice és analitzat sota la perspectiva de la seua rigorosa continuïtat, en la mesura que la seua obra està recorreguda per un fil conductor que posa de manifest la tensió entre allò individual i allò col·lectiu, entre la història i el somni. Des dels seus primers assajos crítics fins als seus treballs cinematogràfics més recents, passant pels seus llargmetratges, la passió cinèfila no impedeix el rigor amb què l’artista intenta resoldre la contradicció socialment establerta entre memòria i història.
其他摘要：Víctor Erice’s critical and cinematic work is analysed from a perspective that underlines their strict continuity, as both are articulated around a thematic core that exposes the tension between the individual and the collective, between history and dream. From his first critical essays to his more recent cinematic work and including his feature films, his cinephilic passion does not prevent him from trying to resolve the socially established contradiction between memory and history.
