摘要：Hi ha una sèrie de textos, als que convencionalment anomenem documentals, que dirigeixen les seues principals armes a crear una sort d’efecte veritat ( allò que la semiòtica estructural denomina il·lusió referencial) que depén en bona mesura d’unes estratègies dirigides a fer paréixer vertader allò que s’enuncia. En altres paraules, les formes del text determinen la seua versemblança. El present assaig reflexiona al voltant d’aquesta qüestió i esbossa una taxonomia dels efectes cal·ligràfics documentals reparant en alguns casos il·lustratius.↓Hay una serie de textos, a los que convencionalmente llamamos documentales, que dirigen sus principales armas a crear una suerte de efecto verdad (lo que la semiótica estructural denomina ilusión referencial ), que dependen en buena medida de unas estrategias dirigidas a hacer parecer verdadero lo que se enuncia. En otras palabras, las formas del texto determinan su verosimilitud. El presente ensayo reflexiona en torno a esta cuestión y esboza una taxonomía de los efectos caligráficos documentales reparando en algunos casos ilustrativos.
其他摘要：There is a category of texts, conventionally called documentaries, which aim their main weapons at the creation of a kind of truth effect (what in structural semiotics is called referential illusion ), which depends to a large extent on a whole range of strategies aimed at making what is expressed seem true . In other words, the forms of the text determine its plausibility. This essay reflects on this question and outlines a taxonomy for the documentary’s calligraphic effects, with reference to some illustrative cases.
