摘要：L'objectiu d'aquest article és examinar com La vida secreta de las palabras constitueix un cas innovador per intentar menyscabar, a través de diverses estratègies fílmiques, la violència cultural que impregna la narrativa cinematogràfica occidental. En aquest sentit, posant en pràctica la proposta de Judith Butler ( Gender Trouble ), la pel·lícula aconsegueix dur a terme una subversió respecte de la narrativa clàssica a través d'una «errada»: conscientment evita repetir l'habitual construcció del gènere de la mirada en el desenvolupament narratiu. Aquesta deconstrucció va, no obstant, més enllà, ja que es contextualitza en el marc de la violència contra les dones en la guerra dels Balcans. Així, en relacionar la representació de la memòria de processos històrics de violència amb l'intent de desmuntar la violència simbòlica inscrita en el llegat representacional, la cinta aconsegueix explorar les problemàtiques relacions entre tecnologies de representació, feminitat i violència (Teresa De Lauretis, Alice Doesn’t ).↓El objetivo de este artículo es examinar cómo La vida secreta de las palabras constituye un caso innovador por intentar menoscabar, a través de diversas estrategias fílmicas, la violencia cultural que permea la narrativa cinematográfica occidental. En ese sentido, poniendo en práctica la propuesta de Judith Butler ( Gender Trouble ), la película consigue llevar a cabo una subversión respecto a la narrativa clásica a través de un «fallo»: conscientemente evita repetir la habitual construcción del género de la mirada en el desarrollo narrativo. Esta deconstrucción va, sin embargo, más allá, ya que se contextualiza en el marco de la violencia contra las mujeres en la guerra de los Balcanes. Así, al relacionar la representación de la memoria de procesos históricos de violencia con el intento de desmontar la violencia simbólica inscrita en el legado representacional, la cinta consigue explorar las problemáticas relaciones entre tecnologías de representación, feminidad y violencia (Teresa De Lauretis, Alice Doesn’t ).
其他摘要：María José Gámez Fuentes (Catarroja, Valencia, 1968) studied the Master’s Degree and PhD in the School of Critical Theory and Cultural Studies at the University of Nottingham (United Kingdom), where she also worked as a lecturer. Nowadays, she is a senior lecturer at the Department of Communication Sciences at the Universitat Jaume I, secretary of the Instituto Interuniversitario de Desarrollo Social y Paz and member of the Instituto de Investigaciones Feministas y de Género. Her researches deal with the analysis and transformations of media production from a cultural and gender perspective.
