摘要：Matar un ruiseñor (To Kill a Mockingbird, Robert Mulligan, 1962), basada en la novel·la homònima de Harper Lee, guanyadora del Pulitzer de 1960, s’ha mantés durant mig segle extraordinàriament viva en Amèrica. La popularitat del seu referent literari (en el segle XX va ser la novel·la americana de temàtica racial més llegida), a pesar de la seua trama i personatges convencionals, ha contribuït així mateix a la difusió de la pel·lícula homòloga. Encara que el procés judicial que recreaven s’ubicava en el context dels anys trenta, en Maycomb, Alabama, llibre i pel·lícula van aparéixer en una època convulsa, en la major transformació que va patir el Sud des de la Guerra de Secessió, i va animar els lectores blancs a prendre partit en la lluita pels drets civils. La recreació convertia la controvèrsia en —com diria Walt Whitman— «història futura» per al públic americà. El present article explora les principals implicacions històriques, estètiques i sociològiques de la novel·la i la pel·lícula, prestant especial atenció al tema racial. El text pretén oferir al lector recursos i/o línies d’interpretació amb vistes a valorar Matar un ruiseñor com una obra d’art, sense desatendre el context projectat en la pel·lícula, del qual no pot ser dissociada.↓Matar un ruiseñor ( To Kill a Mockingbird , Robert Mulligan, 1962), basada en la novela homónima de Harper Lee, ganadora del Pulitzer de 1960, se ha mantenido durante medio siglo extraordinariamente viva en América. La popularidad de su referente literario (en el siglo XX fue la novela americana de temática racial más leída), a pesar de su trama y personajes convencionales, ha contribuido asimismo a la difusión de la película homóloga. Aunque el proceso judicial que recreaban se ubicaba en el contexto de los años treinta, en Maycomb, Alabama, libro y película aparecieron en una época convulsa, en la mayor transformación que padeció el Sur desde la Guerra de Secesión, y animó a los lectores blancos a tomar partido en la lucha por los derechos civiles. La recreación convertía la controversia en —como diría Walt Whitman— «historia futura» para el público americano. El presente artículo explora las principales implicaciones históricas, estéticas y sociológicas de la novela y la película, prestando especial atención al tema racial. El texto pretende ofrecer al lector recursos y/o líneas de interpretación con vistas a valorar Matar un ruiseñor como obra de arte, sin desatender el contexto proyectado en la película, del que no puede ser disociada.
其他摘要：To Kill a Mockingbird (Robert Mulligan, 1962), based on the homonymous 1960 Pulitzer-prize winning novel by Harper Lee, has been alive and kicking for over half a century in the USA. To Kill a Mockingbird was the most popular American novel with a racial theme of the twentieth century. Despite its conventional characters and plot, its popularity helped to make the film a success. Even though the judicial proceedings depicted take place in the 1930s Maycomb (Alabama), both the book and the film were released in eventful times, during the most remarkable transformation that the South had been through ever since the American Civil War, and they encouraged white audiences to take part in the fight for civil rights. The cinema version turned this controversy into —as Walt Whitman would say— «future history» for the American public. The present article explores the main historical, aesthetic and sociological implications of the novel and the film, focusing especially on the racial topic. The aim is to present the reader with lines of interpretation in order to value To Kill a Mockingbird as a piece of art, without disregarding the context that is projected in the film, which, obviously, cannot be ignored.
