摘要：Aquest article ressegueix, en primer lloc, els moments en què tots dos autors van coincidir, quan Joan Maragall era ja una figura reconeguda i Prudenci Bertrana tot just començava a desenvolupar la seva carrera literària. El poeta va contribuir en la carrera de l’escriptor bosquetà animant-lo a escriure una obra clau en la seva trajectòria: Proses bàrbares. En aquesta obra, s’hi paladeja l’amor a la natura que Maragall i Bertrana compartien. Així doncs, en segon lloc, es valoren els respectius apropaments a la natura, per la qual sentien devoció. Com que eren contemplatius de la natura i també de la seva societat, en tercer i últim lloc, l’article se centra en les seves respectives formes d’exercir de periodistes i cronistes del seu temps, i, alhora, es ressalten dos moments en què les veus periodístiques de Maragall i Bertrana aspiraven a remoure consciències: la Setmana Tràgica de 1909 per a Maragall i l’epidèmia del tifus de 1914 per a Bertrana.
其他摘要：This article records, firstly, the moments when Joan Maragall and Prudenci Bertrana met, when the poet was already a leading figure and the writer was just beginning to develop his literary career. Maragall contributed to the career of Bertrana by encouraging him to write an outstanding work in his career path: Proses bàrbares. Such work emphasises the love to nature that both Maragall and Bertrana shared. Therefore, secondly, their respective approaches to nature —to which both felt devotion— are appreciated. Thirdly and finally, seeing that they were not only contemplatives of nature but also of its society, the article focuses on their respective ways of working as journalists and chroniclers of their time, and it also highlights two moments when their journalistic voices aspired to awake awareness: the Tragic Week of 1909 for Maragall and the typhus epidemic of 1914 for Bertrana.
