摘要：En el ric formigueig de corrents estètics que conviuen durant el Modernisme, una aportació molt significativa va ser la de Jeroni Zanné i els seus seguidors, que van maldar per implantar el conreu d’una poesia formalment elaborada, bàsicament de tipus parnassià. Aquesta poesia era molt diferent de la que propugnava Maragall, i els seus seguidors, amb la teoria de la paraula viva. Aparentment, Zanné ignora completament Maragall, però en el fons podem entendre la seva poesia com una resposta a l’opció maragalliana i l’obertura de nous camins en la cerca d’una poesia més propera al que s’estava fent a Europa en aquells moments.
其他摘要：Against a backdrop of diverse competing esthetic views, Jeroni Zanné was a major contributor to modernist poetry in Catalan language. Zanné and his followers worked hard to promote an elaborate form of poetry, following Parnassian models. This is in stark contrast to the style advocated by Joan Maragall’s school of poetry, with its emphasis on the 'living word', i.e. on the expresssion of emotions without the filter of rational elaboration. While apparently ignoring Maragall, Zanné’s poetry can be understood in response and contraposition to Maragall’s approach to poetry, and as an attempt to e?plore new ways to do poetry and to bring Catalan poetry closer to the prevailing trends of the Europe of the time.
