摘要：En aquest article s'investiga com i quan els grups armats d'esquerra es van deslligar de la violència política en el cas italià. Analíticament, tendint ponts entre tendències recents en estudis sobre moviments socials amb aquelles relatives a violència política, es fonamenta la seva comprensió sobre com i quan la violència política finalitza en la interacció entre el context sociopolític, les dinàmiques organitzatives i les motivacions individuals. Empíricament no qüestiona les lectures anteriors sobre el cas italià, sinó que pretén suggerir com i per què algunes mesures legislatives particulars van treballar a partir de la forma en què van ser dissenyats des de l'Estat, incloent un enfocament en la dinàmica de l'organització interna i els canvis en la societat, així com sobre les respostes polítiques dels actors. Aquest article suggereix que no hi ha solucions individuals òptimes per tal de reduir la violència política, ja que les polítiques estatals de lluita anti-terrorista poden tenir diferents efectes en diferents contextos socials i diferents grups armats. D'altra banda, els intents de reduir la violència requereixen també la participació dels actors no estatals.↓En este artículo se investiga cómo y cuando los grupos armados de izquierda se desligaron de la violencia política en el caso italiano. Analíticamente, tendiendo puentes entre tendencias recientes en estudios sobre movimientos sociales con aquellas relativas a violencia política, se fundamenta su comprensión sobre cómo y cuándo la violencia política finaliza en la interacción entre el contexto socio-político, las dinámicas organizativas y las motivaciones individuales. Empíricamente no cuestiona las lecturas anteriores sobre el caso italiano, sino que pretende sugerir cómo y por qué algunas medidas legislativas particulares trabajaron a partir de la forma en que fueron diseñados desde el Estado, incluyendo un enfoque en la dinámica de la organización interna y los cambios en la sociedad, así como sobre las respuestas políticas de los actores. Este artículo sugiere que no hay soluciones individuales óptimas con el fin de reducir la violencia política, puesto que las políticas estatales de lucha anti-terrorista pueden tener diferentes efectos en diferentes contextos sociales y diferentes grupos armados. Por otra parte, los intentos de reducir la violencia requieren también la participación de los actores no estatales.
其他摘要：This article investigates how and when left-wing armed groups disengaged from political violence in the Italian case. Analytically, bridging recent trends in social movement studies with those in political violence, it grounds its understanding of the how and when political violence ends in the dynamic relational interplay between socio-political context, organisation dynamics, and individual motivations. Empirically it does not challenge previous readings on the Italian case, but aims to suggest how and why some particular legislative measures worked in the way they have been designed to do from the state including a focus on internal organizational dynamics and societal changes, as well as on political actors responses. This article suggests that there is no single best solutions in order to reduce political violence, as state anti-terrorist policies can have different effects in different social context and different armed groups. Furthermore, the attempts to reduce violence require the involvement of non-state actors as well.
